PAPA FRANCESC
CRIST VIU
(Christus vivit)
Exhortació apostòlica
Christus vivit
del sant pare Francesc
als joves
i a tot el poble de Déu
Col·lecció Documents del Magisteri
promoguda per la
CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE
Documents del Magisteri, 69
Primera edició: abril de 2019
Títol original: Christus vivit
© de la traducció: Josep Ruaix i Vinyet, 2019
© d’aquesta edició: Editorial Claret, SLU, 2019) Roger de Llúria, 5 – 08010 Barcelona
www.editorialclaret.cat – editorial@claret.cat
ISBN: 978-84-9136-220-3
Conversió a llibre electrònic: El Taller del Llibre, S. L.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Tots els drets reservats.
1. VIU CRIST, esperança nostra, i ell és la més bonica joventut del món. Tot el que ell toca es torna jove, es fa nou, s’omple de vida. Llavors, les primeres paraules que vull dir a cada un dels joves cristians són: Ell viu i et vol viu!
2. Ell és en tu, ell és amb tu i mai no se’n va. Per més que t’allunyis, allí hi ha el Ressuscitat, cridant-te i esperant-te per a tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, els rancors, les pors, els dubtes o els fracassos, ell hi serà per retornar-te la força i l’esperança.
3. A tots els joves cristians us escric amb afecte aquesta exhortació apostòlica, és a dir, una carta que recorda algunes conviccions de la nostra fe i que al mateix temps encoratja a créixer en la santedat i en el compromís amb la pròpia vocació. Ara bé, atès que és una fita dins un camí sinodal, m’adreço al mateix temps a tot el Poble de Déu, als seus pastors i als seus fidels, perquè la reflexió sobre els joves i per als joves ens convoca i ens estimula a tots. Per consegüent, en alguns paràgrafs parlaré directament als joves i en altres oferiré plantejaments més generals per al discerniment eclesial.
4. M’he deixat inspirar per la riquesa de les reflexions i diàlegs del Sínode de l’any passat. No podré recollir aquí totes les aportacions que vosaltres podreu llegir en el document final, però he mirat d’assumir en la redacció d’aquesta carta les propostes que m’han semblat més significatives. D’aquesta manera, la meva paraula estarà carregada de milers de veus de creients de tot el món que van fer arribar les seves opinions al Sínode. Fins i tot els joves no creients, que volgueren participar-hi amb les seves reflexions, van proposar qüestions que em plantejaren noves preguntes.
5. Rescatem alguns tresors de les Sagrades Escriptures, on diverses vegades es parla dels joves i de com el Senyor surt al seu encontre.
6. En una època en què els joves comptaven poc, alguns textos mostren que Déu mira amb uns altres ulls. Per exemple, veiem que Josep era el més petit de la família (cf. Gn 37,2-3). Tanmateix, Déu li comunicava coses grans en somnis i va superar tots els seus germans en importants tasques quan tenia disset anys (cf. Gn 37-47).
7. En Gedeó, hi reconeixem la sinceritat dels joves, que no acostumaven pas a edulcorar la realitat. Quan li va ser dit que el Senyor era amb ell, respongué: «Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això?» (Jt 6,13). Però Déu no es va pas molestar per aquest retret i redoblà l’aposta per ell: «Vés amb la força que tens i salvaràs Israel» (Jt 6,14).
8. Samuel era un jovenet insegur, però el Senyor es comunicava amb ell. Gràcies al consell d’un adult, va obrir el seu cor per escoltar la crida de Déu: «Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta» (1Sa 3,9-10). Per això va ser un gran profeta que intervingué en moments importants de la seva pàtria. El rei Saül també era un jove quan el Senyor el cridà a complir la seva missió (cf. 1Sa 9,2).
9. El rei David va ser elegit essent un noi. Quan el profeta Samuel estava buscant el futur rei d’Israel, un home li va presentar com a candidats els seus fills més grans i més experimentats. Però el profeta digué que l’elegit era el jovenet David, que pasturava les ovelles (cf. 1Sa 16,6-13), perquè «l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor» (v. 7). La glòria de la joventut està en el cor més que en la força física o en la impressió que un provoca en els altres.
10. Salomó, quan hagué de succeir el seu pare, se sentí perdut i digué a Déu: «Jo sóc molt jove i no sé com haig de governar» (1Re 3,7). Tanmateix, l’audàcia de la joventut el va moure a demanar a Déu la saviesa i es lliurà a la seva missió. Una cosa semblant li va passar al profeta Jeremies, cridat a despertar el seu poble essent molt jove. En el seu temor digué: «Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar?» (Jr 1,6). Però el Senyor li va demanar que no digués això (cf. Jr 1,7), i afegí: «No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te» (Jr 1,8). El lliurament del profeta Jeremies a la seva missió mostra el que és possible si s’uneixen la frescor de la joventut i la força de Déu.
11. Una noieta jueva, que estava al servei del militar estranger Naaman, va intervenir amb fe per ajudar-lo a curar-se de la seva malaltia (cf. 2Re 5,2-6). La jove Rut fou un exemple de generositat en quedar-se amb la seva sogra caiguda en desgràcia (cf. Rt 1,1-18), i també mostrà la seva audàcia per a tirar endavant en la vida (cf. Rt 4,1-17).
12. Conta una paràbola de Jesús (cf. Lc 15,11-32) que el fill «més jove» volgué anar-se’n de la casa paterna cap a un país llunyà (cf. vv. 12-13). Però els seus somnis d’autonomia es van convertir en llibertinatge i desenfrenament (cf. v. 13) i tastà com és de dura la soledat i la pobresa (cf. vv. 14-16). Tanmateix, va saber recapacitar per a començar de nou (cf. vv. 17-19) i decidí aixecar-se (cf. v. 20). És propi del cor jove disposar-se al canvi, ser capaç de tornar a aixecar-se i deixar-se ensenyar per la vida. Com podem deixar d’acompanyar el fill en aquest nou intent? Però el germà gran ja tenia el cor envellit i es va deixar posseir per l’avidesa, l’egoisme i l’enveja (cf. vv. 28-30). Jesús elogia el jove pecador que reprèn el bon camí més que no pas el qui es creu fidel però no viu l’esperit de l’amor i de la misericòrdia.
13. Jesús, l’eternament jove, vol regalar-nos un cor sempre jove. La Paraula de Déu ens demana: «Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova» (1Co 5,7). Al mateix temps ens invita a despullar-nos de l’«home vell» i revestir-nos de l’home «jove» (cf. Col 3,9-10)[1]. I quan explica el que és revestir-se d’aquesta joventut «que es va renovant» (v. 10) diu que és tenir «sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència, suportant-se els uns als altres i perdonant-se mútuament si algú té res contra un altre» (Col 3,12-13). Això vol dir que la veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar. En canvi, allò que envelleix l’ànima és tot el que ens separa dels altres. Per això conclou: «Per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona» (Col 3,14).
14. Advertim que a Jesús no li queia bé que les persones adultes miressin despectivament els més joves i els tinguessin al seu servei de manera despòtica. Al contrari, ell demanava: «el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove» (Lc 22,26). Per a ell l’edat no establia privilegis, i que algú tingués menys anys no volia pas dir que valgués menys o que tingués menor dignitat.
15. La Paraula de Déu diu que als joves cal tractar-los «com a germans» (1Tm 5,1), i recomana als pares: «No amoïneu els vostres fills, que no es desanimin» (Col 3,21). Un jove no pot estar desanimat; més aviat pensa en coses grans, cerca horitzons amplis, s’atreveix a més, vol menjar-se el món, ser capaç d’acceptar propostes desafiadores i desitja aportar el millor de si mateix per tal de construir quelcom millor. Per això insisteixo als joves que no us deixeu robar l’esperança, i a cada un li repeteixo: «que ningú no t’hagi de menysprear perquè ets jove» (1Tm 4,12).
16. Ara bé, al mateix temps als joves hom els recomana: «Vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians» (1Pe 5,5). La Bíblia sempre invita a un profund respecte envers els ancians, perquè alberguen un tresor d’experiència, han tastat els èxits i els fracassos, les alegries i les grans angoixes de la vida, les il·lusions i els desencantaments, i en el silenci del seu cor guarden moltes històries que ens poden ajudar a no equivocar-nos ni enganyar-nos per falsos miratges. La paraula d’un ancià savi invita a respectar certs límits i a saber dominar-se a temps: «Recomana als joves que tinguin seny» (Tt 2,6). No fa bé caure en un culte a la joventut, o en una actitud juvenil que menysprea els altres pels seus anys, o perquè són d’una altra època. Jesús deia que la persona sàvia és capaç de treure del cofre tant les coses noves com les velles (cf. Mt 13,52). Un jove savi s’obre al futur, però sempre és capaç de rescatar alguna cosa de l’experiència dels altres.
17. En l’Evangeli de Marc hi apareix una persona que, quan Jesús li recorda els manaments, diu: «Això ho he complert des de jove» (10,20). Ja ho deia el Salm: «Vós sou la meva esperança, Senyor; he confiat en vós des de petit [...]. M’instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui proclamo les vostres meravelles» (71,5.17). No cal penedir-se de gastar la joventut volent ser bons, obrint el cor al Senyor, vivint d’una altra manera. Res d’això no ens pren la joventut, sinó que l’enforteix i la renova: «Et rejoveneixes com una àguila» (Sl 103,5). Per això sant Agustí es lamentava: «Tard us vaig estimar, oh Bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar!»[2]. Però aquell home ric, que havia estat fidel a Déu en la seva joventut, va deixar que els anys li prenguessin els somnis, i s’estimà més continuar enganxat als seus béns (cf. Mc 10,22).
18. En canvi, en l’Evangeli de Mateu apareix un jove (cf. Mt 19,20.22) que s’acosta a Jesús per demanar més (cf. v. 20), amb aquest esperit obert dels joves, que busca nous horitzons i grans desafiaments. En realitat el seu esperit no era pas gaire jove, perquè ja s’havia aferrat a les riqueses i a les comoditats. Ell deia de la boca cap enfora que volia quelcom més, però quan Jesús li va demanar que fos generós i repartís els seus béns, s’adonà que era incapaç de desprendre’s del que tenia. Finalment, «quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist» (v. 22). Havia renunciat a la seva joventut.
19. L’Evangeli també ens parla d’unes noies prudents, que estaven preparades i atentes, mentre que altres vivien distretes i endormiscades (cf. Mt 25,1-13). Perquè un pot passar la seva joventut distret, volant per la superfície de la vida, endormiscat, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el més pregon de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre, sense substància. O un pot gastar la seva joventut per conrear coses boniques i grans, i així prepara un futur ple de vida i de riquesa interior.
20. Si has perdut el vigor interior, els somnis, l’entusiasme, l’esperança i la generositat, davant teu es presenta Jesús com es va presentar davant el fill mort de la vídua, i amb tot la seva potència de Ressuscitat el Senyor t’exhorta: «Jove, aixeca’t» (Lc 7,14).
21. Sens dubte hi ha molts altres textos de la Paraula de Déu que poden il·luminar-nos sobre aquesta etapa de la vida. En recollirem alguns en els pròxims capítols.